.

BIOGRAFIA DE VALENTÍ CLAVEROL I EL SEU PARE JOSÉ CLAVEROL

José Claverol i Cirici va néixer el 15 de febrer de 1854. El seu pare Valentí Claverol era metge a la parròquia de Sant Júlia de Lòria i el seu germà també feia de metge a Andorra la Vella. Malgrat les seves respectives professions, i sense oblidar mai d'on venien, van traslladar-se a la Seu D' Urgell (Espanya) on van obrir una botiga tèxtil.

José Claverol i Cirici va passar la seva joventut en el si d'una família acomodada. Quan va es quedar orfe als 14 anys, un oncle que s'havia establert a Xile se'l va endur amb ell. A Xile va portar uns anys de vida burgesa i fou allà on José va descobrir la fotografia i va començar a interessar-se pel que seria la passió de la seva vida. El destí va fer que tornés a la Seu d'Urgell arran d'una greu malaltia de la seva germana. Durant aquesta estada, imprevista i llarga, José va conèixer Concepció Cirici i Mallol, qui es convertiria en la seva esposa més endavant; aquesta trobada va significar descobrir de nou unes arrels que la seva llarga estada a Xile l'havia fet oblidar.

José es va casar amb Concepció i, d'aquesta unió, van néixer quatre fills: Josep, Àngel, Francesc i Valentí. Malgrat que el negoci familiar seguia essent el tèxtil, José Claverol va posar un estudi de fotografia amb molta llum natural al carrer major de la Seu d'Urgell. Allà hi feia fotografies de família que, seguint els gustos de l'època, es feien amb uns fons de tela gruixuda amb dibuixos que representaven l'interior d'una llar, un jardí, etc.

Malauradament es conserven molt pocs d'aquests documents de José Claverol. La guerra civil, els múltiples canvis de domicili i la fragilitat dels documents, (negatius de vidre) no van suportar gaire bé l'agitació i les moltes convulsions d'aquells dies. José Claverol era fotògraf i s'afegí a la fórmula que per fer "una bona fotografia" calia buscar un marc natural. La natura, els paisatges urbans i els retrats són els principals temes de la seva obra.

Això explica perquè que els arxius Claverol disposen de la primera fotografia del Consell General d' Andorra.
L'any 1902 José Claverol va fer una fotografia del Consell General amb l'ajut de Xampalna; un veí d'Encamp que va aconseguir que el consell accedís a deixar-se fotografiar (quelcom que no s'havia fet mai abans). N'hi ha que encara diuen que les reticències inicials a deixar-se fotografiar es devien a la por dels flaixos de la càmera i al soroll que feia.

Abans de la seva mort, el 2 de novembre de 1921, José Claverol va provar de transmetre la seva passió per la fotografia al seu fill gran, Josep, però fou el petit, Valentí, qui va decidir continuar les passes del seu pare en una tasca prou complicada tenint en compte que aquells eren temps prou difícils a tota Espanya.

Valentí Claverol i Cirici va néixer a la Seu d'Urgell el 24 de novembre de 1902. Fins als 14 anys va viure a la Seu d'Urgell on va estudiar a l'escola de La Salle. Quan el seu pare va morir, va traslladar-se a Barcelona on va començar a treballar en una fàbrica tèxtil seguint la tradició familiar. Aleshores, per casualitat, l'empresa Eastman Kodak Company el va contractar. Eastman Kodak era aleshores una de les primeres companyies internacionals europees que oferia accions als seus treballadors. Això feu despertar en Valentí l'interès per la fotografia. Al començament, només volia guanyar una mica més de diners i els caps de setmana Valentí feia fotografies sobretot en àmbits on no hi havia competència, com ara els camps de polo de Barcelona, o els primers vols de l'aeròdrom de Barcelona.

Durant la seva estada a Barcelona va conèixer Rosa Sesplugas i Arrufat, amb qui es va casar al 1930. La jove Sra. Claverol va quedar meravellada de l'Andorra on va passar la seva lluna de mel i on s'acabarien instal·lant. Com que no eren temps precisament fàcils, Valentí Claverol es va vendre la seva participació d'Eastman Kodak per tal de començar de nou a Andorra. Per fi havia fet realitat el seu somni de tornar a casa. Valentí i Rosa es van instal·lar a Andorra la Vella. Van obrir una botiga a la plaça Benlloch, que es va convertir en el lloc on comprar el diari (sempre que la meteorologia ho permetia) i records per als turistes. Era l'únic lloc d'Andorra on es podien trobar productes Kodak.

Els Claverol van viure una gran part de la vida a Andorra La Vella en una casa propietat de la família Molines. Del matrimoni van néixer dos fills, Dolors i Josep Claverol. Josep actualment es dedica a la fotografia des d'un aspecte comercial. En fer els setanta Valentí Claverol va tornar a ser accionista d'Eastman Kodak, quan el seu fill li va comprar accions de l'empresa com a regal d'aniversari.
Els arxius començats per Valentí Claverol són indispensables per entendre el desenvolupament d'Andorra. Entre els anys 1930 i 1970 va capturar els moments més memorables. Entre les moltes fotografies hi ha actes oficials del Consell General, les vagues de FHASA (l'empresa elèctrica andorrana) i el 1936, l'arribada dels Gendarmes francesos i la Guàrdia Civil espanyola. La darrera sentència de mort pronunciada a Andorra l'any 1943 i les primeres eleccions per sufragi universal al 1933. Valentí Claverol també va fotografiar el conegut pintor Joaquim Mir durant les seves múltiples estades a Andorra.

Valentí Claverol va comercialitzar una amplíssima col·lecció de postals que van permetre que Andorra es convertís en una destinació turística. Les companyies de correus espanyola i francesa d'Andorra també van crear i estampar segells amb moltes de les seves fotografies.

El 1975, Kodak Pathé sota els auspicis del Director de Serveis d'Exportació, el senyor Robert Van Laar, va guardonar Valentí Claverol pels cinquanta anys de col·laboració entre Kodak i Valentí Claverol.

El 1999, Valenti Claverol rep la medalla Picasso de la UNESCO  per la seva contribució al patrimoni cultural del Principat d’Andorra.

 

 

Els  Arxius Valenti Claverol , varen sofrir  la pèrdua de la seva presidenta Rosa Sesplugas Claverol el dia 27 de novembre de 1.999 a la edat de 89 anys i la pèrdua del Fundador i President Emeritus Valenti Claverol Cirici, el dia 13 de Gener de 2.000 , a la edat de 97 anys.

El Sr. Valentí Claverol encara no s'havia retirat oficialment.

Aquestes pagines son dedicades a ells dos.

 

Vista Magazine (USA), January/February 2001
Por José A. de la Torre con información provista por la Familia Claverol

 

Escut Eraldic Claverol

CLAVEROL

Apellido catalán que procede del lugar de Claverol (cuyo nombre tomó), del partido judicial de Tremp y provincia de Lérida. Según indica Gutiérrez Tibón en su Diccionario Etimológico de apellidos españoles, hispanoamericanos y filipinos, Claverol es diminutivo de Claver, que significa "Clavero", o el que tiene las llaves de algún lugar importante, significado que queda reflejado en el escudo de armas del apellido.

Con la invasión árabe de España, la familia Claverol se retiró a Francia y volvió con el Emperador CarloMagno, quien en el año 802 tuvo una dieta (asamblea) en la ciudad de Elna, donde se juntaron todos los titulares y Caballeros de Cataluña para hacer leyes y estatutos para el régimen y gobierno de Cataluña.

Según el Padre Barrellas, Bernardo Ramón de Claverol iba con el Conde de Pallers, cuando el Emperador lo armó caballero en dicha asamblea. Sus descendientes fundaron nueva casa solar en la villa de Llimiama del mismo partido de Tremp y a ella perteneció Matías Claverol, que fue uno de los constructores de la Iglesia de Tremp, según confirma un contrato que realizó el 27 de mayo de 1677.

El castillo de Claverol se encuentra muy cerca del lugar de su nombre y ya se mencionaba en el siglo X. En la segunda mitad el siglo XI, el Conde Ramón V de Pallars Jussá y el Conde Arnau I de Pallars Sobirá intercambiaron por ventas o permutas diversos bienes entre los que se encontró el Castillo de Claverol.

Don Javier Lluca Pinos y Claverol, bautizado en 1765, fue Caballero de La Orden de Carlos III y Don Jesús María Saportella Claverol, bautizado en 1784, lo fue de la de San Juan de Jerusalén. Entre los expedientes personales del Archivo Militar de Segovia constan los de Don Antonio Claverol, Infantería en 1808; Don José Claverol, Infantería en 1809; Don Felipe Claverol, médico en 1822, y Don Juan Bautista Claverol, también médico en 1820.

Don Francesc Claverol, religioso nacido en Lérida a principios del siglo XVIII escribió "De ineffabile misae sacrificio y Libellum de Adventu Anti Christi". Don Salvador Claverol, médico nacido en Barcelona en 1847, sirvió en los hospitales alemanes de campaña durante la guerra franco-prusiana y después fue profesor auxiliar de la Facultad de Medicina de Barcelona.

Don Romualdo Claverol, también médico, fue pintor paisajista en la primera mitad del siglo XX en Barcelona. Don José Claverol Cirici y su hijo Valentí Claverol Cirici, el primero, fotógrafo en La Seu d'Urgell en España; el segundo fotógrafo pionero en Andorra y fundador de los Archivos Valentí Claverol que recogen la fotografía andorrana de todo el siglo XX. Su obra acaba de exponerse en el Spanish Institute de Nueva York y ha sido recogida en el libro ANDORRAN MEMORIES de reciente publicación.

Armas: En campo de gules, dos llaves de plata puestas en palo, entretenidas en la punta y ligadas de oro.

.