.

CLAVEROL, "IN MEMORIAM"

"Tant de l'obra del seu pare, Don José -un dels primers pioners de la fotografia-, com de la seva pròpia, se n'ha parlat abastament, no solament aquests dies amb motiu del seu traspàs després d'una llarga i fructífera existència, sinó que molts de nosaltres hem crescut coneixent l'Andorra d'abans i la seva gent a través de les imatges recollides per a la posteritat, ja sia en plaques de vidre o en cel·luloide, imatges que, com deia el cap de Govern, Marc Forné des d'aquestes mateixes pàgines, "sense les fotografies d'en Valentí Claverol, Andorra no tindria passat.

Ell ens ha deixat, però en queda un important llegat, d'aquells que no es paguen amb diners, irrepetible. Però avui us voldria parlar més de la persona que vaig tenir l'honor de conèixer i fins i tot de considerar-me'n amiga, que no de l'obra. Això darrer deixem-ho per als especialistes.

No era només pel fet que em doblés l'edat, però des de sempre l'havia tractat de vós; tot i la seva aparença fràgil -sobretot en els darrers anys-, el senyor Claverol imposava.

De mirada incisiva -sempre semblava que mirés a través de l'objectiu- i d'una reconeguda bonhomia, aquest recreador d'ombres i llums, gran conversador i de pensaments profunds, ha estat una de les persones que he conegut que més a gust i en pau ha viscut amb ella mateixa, fent allò que més li agradava, sense gaire rebombori ni donant-se importància.

No tenia cap mandra per aixecar-se quan encara era fosc i, més d'una vegada acompanyat del seu fill Josep, que l'ajudava a carregar el trípode, i amb la seva inseparable Linhof Tecnica 9X12 per cercar aquell moment màgic en què passava un núvol sobre aquella carena i eternitzar-lo. O recollint per a la posteritat un acte oficial o un de quotidià, amb tota l'autenticitat, amb la qual només uns pocs elegits aconsegueixen fer-ho.

Ara reposa "al xalet" -com ell havia dit més d'una vegada fent broma-, però qui sap si allí on es troba també ha aconseguit una bona càmera i, com sempre, ben plantat, des de darrere l'objectiu ens aguaita. Així m'agradarà per sempre més recordar-lo."

Rosa Mari Sorribes

Diari d'Andorra 18 - 1 - 2000

"Els Arxius Valentí Claverol donen les gràcies a la Srta. Rosa Mari Sorribes, per donar l'autorització de reproduir aquest article."

.