José Claverol i Cirici va néixer el 15 de febrer de 1854. El seu pare Valentí Claverol era metge a la parròquia de Sant Júlia de Lòria i el seu germà també feia de metge a Andorra la Vella. Malgrat les seves respectives professions, i sense oblidar mai d'on venien, van traslladar-se a la Seu D' Urgell (Espanya) on van obrir una botiga tèxtil.

José Claverol i Cirici va passar la seva joventut en el si d'una família acomodada. Quan va es quedar orfe als 14 anys, un oncle que s'havia establert a Xile se'l va endur amb ell. A Xile va portar uns anys de vida burgesa i fou allà on José va descobrir la fotografia i va començar a interessar-se pel que seria la passió de la seva vida. El destí va fer que tornés a la Seu d'Urgell arran d'una greu malaltia de la seva germana. Durant aquesta estada, imprevista i llarga, José va conèixer Concepció Cirici i Mallol, qui es convertiria en la seva esposa més endavant; aquesta trobada va significar descobrir de nou unes arrels que la seva llarga estada a Xile l'havia fet oblidar.

José es va casar amb Concepció i, d'aquesta unió, van néixer quatre fills: Josep, Àngel, Francesc i Valentí. Malgrat que el negoci familiar seguia essent el tèxtil, José Claverol va posar un estudi de fotografia amb molta llum natural al carrer major de la Seu d'Urgell. Allà hi feia fotografies de família que, seguint els gustos de l'època, es feien amb uns fons de tela gruixuda amb dibuixos que representaven l'interior d'una llar, un jardí, etc.

Malauradament es conserven molt pocs d'aquests documents de José Claverol. La guerra civil, els múltiples canvis de domicili i la fragilitat dels documents, (negatius de vidre) no van suportar gaire bé l'agitació i les moltes convulsions d'aquells dies. José Claverol era fotògraf i s'afegí a la fórmula que per fer "una bona fotografia" calia buscar un marc natural. La natura, els paisatges urbans i els retrats són els principals temes de la seva obra.

Això explica perquè que els arxius Claverol disposen de la primera fotografia del Consell General d' Andorra.
L'any 1902 José Claverol va fer una fotografia del Consell General amb l'ajut de Xampalna; un veí d'Encamp que va aconseguir que el consell accedís a deixar-se fotografiar (quelcom que no s'havia fet mai abans). N'hi ha que encara diuen que les reticències inicials a deixar-se fotografiar es devien a la por dels flaixos de la càmera i al soroll que feia.

Abans de la seva mort, el 2 de novembre de 1921, José Claverol va provar de transmetre la seva passió per la fotografia al seu fill gran, Josep, però fou el petit, Valentí, qui va decidir continuar les passes del seu pare en una tasca prou complicada tenint en compte que aquells eren temps prou difícils a tota Espanya.

Valentí Claverol i Cirici va néixer a la Seu d'Urgell el 24 de novembre de 1902. Fins als 14 anys va viure a la Seu d'Urgell on va estudiar a l'escola de La Salle. Quan el seu pare va morir, va traslladar-se a Barcelona on va començar a treballar en una fàbrica tèxtil seguint la tradició familiar. Aleshores, per casualitat, l'empresa Eastman Kodak Company el va contractar. Eastman Kodak era aleshores una de les primeres companyies internacionals europees que oferia accions als seus treballadors. Això feu despertar en Valentí l'interès per la fotografia. Al començament, només volia guanyar una mica més de diners i els caps de setmana Valentí feia fotografies sobretot en àmbits on no hi havia competència, com ara els camps de polo de Barcelona, o els primers vols de l'aeròdrom de Barcelona.